En aquest treball es portarà a terme una recerca bibliogràfica sobre l’efectivitat de les diferents tècniques i habilitats visuals de percepció visual que poden millorar-se amb teràpia visual en esportistes de diferents disciplines.
Aquest Treball Final de Grau té com a objectiu analitzar els resultats obtinguts en un programa de cribratge visual realitzat en població preescolar, amb l’objectiu principal de determinar la prevalença d’errors refractius i disfuncions binoculars en aquesta etapa del desenvolupament. Els cribratges visuals en edats primerenques són una eina fonamental per a la detecció precoç de problemes visuals que poden interferir en el desenvolupament sensorial, motor i cognitiu dels infants. Alteracions com la miopia, la hipermetropia, l’astigmatisme o les anomalies de la binocularitat poden passar desapercebudes si no es detecten abans de l’inici de l’escolarització formal. El treball analitzarà les dades obtingudes durant el cribratge, que pot incloure proves d'agudesa visual, alineament ocular, estereòpsia i/o refracció. S’avaluarà la freqüència de cada tipus d’alteració, es valoraran diferències segons edat o sexe, i es discutiran les implicacions d’aquests resultats en la detecció i prevenció de problemes visuals. Finalment, es reflexionarà sobre la eficiència i el valor dels cribratges visuals en població preescolar, així com sobre possibles millores en els protocols i estratègies d’intervenció des de la pràctica optomètrica i la salut pública.
Les proteïnes recombinants han transformat profundament el camp de la biomedicina durant les darreres dècades. S'utilitzen actualment de forma extensa en tractaments de malalties tan diverses com la diabetis, malalties autoimmunitàries o càncer, arribant també al camp de la salut visual. Fàrmacs proteics com els anti-VEGF han canviat el pronòstic de malalties com la DMAE o la retinopatia diabètica. Alhora, noves proteïnes recombinants estan en fase d'assaig clínic o recerca preclínica i podrien ampliar encara més les opcions terapèutiques d'aquestes i altres malalties en el futur. A través d’una revisió bibliogràfica, que es podrà complementar amb entrevistes a professionals de la salut visual i la biomedicina, l'alumne podrà comprendre quin impacte tenen i poden tenir les proteïnes recombinants en patologies oculars, valorant la seva possible influència en la tasca professional dels òptics-optometristes.
En els darrers anys, la prevalença de la miopia ha augmentat de manera significativa a escala mundial, especialment entre la població jove. Diversos estudis suggereixen que els hàbits visuals i les condicions ambientals poden influir en la seva progressió. Aquest treball té com a objectiu analitzar la relació entre diferents factors ambientals —com el temps d’exposició a pantalles, les hores d’activitat a l’aire lliure, la distància i el temps dedicat a tasques de visió propera— i l’evolució de la miopia en un grup de participants durant un període determinat. Mitjançant el registre refractiu i l’administració d’un qüestionari específic sobre hàbits visuals, es pretén determinar quins factors mostren una correlació més significativa amb la progressió de la miopia i, a partir dels resultats obtinguts, elaborar recomanacions optomètriques preventives.
Aquest treball analitza i compara la normativa professional i els sistemes de gestió regulatòria del sector de l’òptica i l’optometria a Espanya, Itàlia, França i el Regne Unit. L’estudi examina la formació requerida, les competències professionals, les responsabilitats legals, el paper del director tècnic i els models de supervisió sanitària de cada país. Mitjançant una revisió documental i una comparació sistemàtica, el treball identificarà similituds i diferències entre models, detectarà bones pràctiques regulatòries i valorarà quins elements podrien ser útils per millorar la gestió professional i la qualitat assistencial en l’àmbit espanyol.
La figura del director tècnic és obligatòria en tots els establiments sanitaris d’òptica a Espanya, i comporta responsabilitats de gestió clínica, sanitàries, legals i de supervisió professional. Tot i això, l'actual formació universitària del Grau en Òptica i Optometria inclou molt poca preparació específica sobre la direcció tècnica, la normativa vigent, la gestió sanitària o les responsabilitats legals associades. Aquest treball analitza fins a quin punt les universitats espanyoles aborden la formació necessària per exercir la direcció tècnica, i estudia el paper que hi tenen els col·legis professionals i l’administració educativa i sanitària. L’objectiu és identificar mancances, comparar models formatius i proposar línies de millora que alineïn la formació amb les exigències reals de la professió.
Este trabajo analiza la figura del director técnico en los establecimientos sanitarios de óptica en España desde una perspectiva legal, profesional y sanitaria. Se estudiará el marco normativo estatal y autonómico que define sus funciones, obligaciones y responsabilidades, así como su papel como garante del cumplimiento de la normativa regulatoria sanitaria y de la correcta prestación del servicio asistencial. Asimismo, se examinará cómo se aplican estas responsabilidades en la práctica diaria y qué dificultades encuentran los profesionales en su ejercicio. Finalmente, se propondrán mejoras en la regulación, la formación universitaria y la capacitación específica que recibe el óptico-optometrista para desempeñar este cargo.
Descripció dels diferents models de lents de contacte de control de miopia recopilant els estudis de resultats de tractament. Comparació de resultats amb altres tècniques de control de miopia. Comparació de població implicada en els estudis
El proyecto tiene como objetivo evaluar la eficacia de la visualización de películas en 3D frente a 2D sobre la función visual y la estereopsis. Mediante un ensayo clínico aleatorizado y controlado, se buscará determinar si las mejoras observadas son específicas del estímulo estereoscópico y si varias sesiones semanales generan efectos acumulativos y duraderos. Esta intervención, no invasiva y motivadora, podría complementar los tratamientos convencionales y ofrecer una nueva herramienta terapéutica para potenciar la visión binocular y la percepción estereoscópica.
Treball experimental que es desenvolupará en el context d'un cribratge visual a una escola de Terrassa Es tracta d'administrar el test de percepció visual (TVPS) i el de processament auditiu (TAPS-3 SBE) i valorar si hi ha correlació entre ambdues modalitats de processament.
Estudi sobre la història de les imatges estereoscòpiques, partint de les primeres tècniques estereoscòpiques a mitjans del segle XIX, revisant l'evolució dels sistemes de visualització tridimensional fins als mètodes digitals actuals.
Es tracta de dissenyar i distribuir una enquesta dirigida tant al professorat com a l'estudiantat d'assignatures clíniques, per tal de trobar punts forts i febles del protocol clínic de la Unitat de control de la Miopia del Centre Universitari de la Visió.
El projecte consisteix en la realització d’un estudi complet de comunicació estratègica per al Centre Universitari de la Visió (CUV) amb l’objectiu de millorar la seva presència, reputació i reconeixement com a centre referent en salut visual, educació i pràctica optomètrica. L’estudi contemplarà l’anàlisi de l’estat actual de la comunicació del CUV, la identificació de públics prioritaris, la definició de missatges clau i l’establiment d’un pla de comunicació amb accions concretes aplicables en canals digitals i institucionals. De manera complementària, el projecte inclourà una fase pràctica aplicada, que consisteix en la creació i difusió de 4 reels orientats a xarxes socials, amb l’objectiu de posar a prova l’estratègia comunicativa definida. A partir de la seva publicació real, se n’analitzarà el rendiment per extreure conclusions, optimitzacions i línies futures d’acció.
Comparteix: