Estudi sobre la història de les imatges estereoscòpiques, partint de les primeres tècniques estereoscòpiques a mitjans del segle XIX, revisant l'evolució dels sistemes de visualització tridimensional fins als mètodes digitals actuals.
Es tracta de dissenyar i distribuir una enquesta dirigida tant al professorat com a l'estudiantat d'assignatures clíniques, per tal de trobar punts forts i febles del protocol clínic de la Unitat de control de la Miopia del Centre Universitari de la Visió.
El projecte consisteix en la realització d’un estudi complet de comunicació estratègica per al Centre Universitari de la Visió (CUV) amb l’objectiu de millorar la seva presència, reputació i reconeixement com a centre referent en salut visual, educació i pràctica optomètrica. L’estudi contemplarà l’anàlisi de l’estat actual de la comunicació del CUV, la identificació de públics prioritaris, la definició de missatges clau i l’establiment d’un pla de comunicació amb accions concretes aplicables en canals digitals i institucionals. De manera complementària, el projecte inclourà una fase pràctica aplicada, que consisteix en la creació i difusió de 4 reels orientats a xarxes socials, amb l’objectiu de posar a prova l’estratègia comunicativa definida. A partir de la seva publicació real, se n’analitzarà el rendiment per extreure conclusions, optimitzacions i línies futures d’acció.
El glaucoma es una enfermedad que, debido a la prevalencia e impacto en la calidad de vida, cumple criterios para formar parte de un programa de cribado poblacional. Sin embargo, no existen herramientas ni circuitos validados actualmente para ejecutar su implementación. Las herramientas con resultados clínicos más prometedores son la retinografía y/o la tomografía de coherencia óptica, analizadas de manera automática por un clasificador o programa informático de aprendizaje profundo, como primer nivel de detección a nivel poblacional.
Les lents de contacte són una protecció a l’ull o és un risc pels problemes que comporten quan es porten. Aquest treball intenta donar una visió sobre la capacitat de protecció de les lents de contacte de contaminants de l’aire. Es tractarà d’una revisió bibliogràfica exhaustiva sobre l’absorció de contaminants de l’aire i les implicacions en la salut ocular.
L’elaboració de lents de contacte funcionalitzades ha obert un nou camp en la industria de la medicina ocular per a poder administrar fàrmacs de manera localitzada i controlada. Al contrari que amb les gotes oculars convencionals, amb les quals només un 5 % de la dosi administrada arriba habitualment als teixits intraoculars, l’alliberament de fàrmacs prèviament allotjats a la lent de contacte resulta en un major temps de residència del fàrmac a la superfície ocular i una millorar absorció corneal. En aquest treball es pretén realitzar una revisió bibliogràfica sobre treballs experimentals realitzats en l’alliberació de fàrmacs presents en lents de contacte i posteriorment elaborar un model que resumeixi les observacions experimentalment per tal d’optimitzar-ne el seu disseny.
Actualmente, la manera principal de detección de casos de glaucoma es mediante “case-finding”, esto es, pacientes que acuden a revisión; pero esta estrategia no es eficiente y requiere recursos personales y materiales no disponibles actualmente. Una alternativa es la creación de consultas “digitales”, lideradas por optometristas, en las que se hagan pruebas oculares básicas, incluida una tomografía de coherencia óptica (OCT) de nervio óptico y mácula. La mayoría de los dispositivos incluyen, además de los grosores habituales de capa de fibras peripapilar y células ganglionares, mapas de probabilidad que reflejan la morfología de los defectos glaucomatosos, lo que podría servir para detectar casos de glaucoma, incluso incipientes.
Comparteix: