En els darrers anys, la prevalença de la miopia ha augmentat de manera significativa a nivell mundial, especialment en poblacions infantils i adolescents, i s’han proposat diversos factors ambientals i d’estil de vida com a possibles influències en el seu desenvolupament. Aquest treball examinarà com aspectes com la durada i la qualitat del son, els horaris de descans, o la desregulació dels ritmes circadians poden estar associats amb el creixement ocular i la progressió miòpica. Per això, es recopilaran i analitzaran estudis publicats en bases de dades científiques rellevants (com PubMed, Scopus o Web of Science), valorant la qualitat metodològica de les evidències i sintetitzant els principals resultats.
Aquest TFE s’integra dins el marc del projecte OBRIR de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), una iniciativa destinada a la millora contínua dels estudis d'òptica i optometria. Un dels eixos clau del projecte OBRIR és el foment de les competències transversals. Per abordar aquest objectiu, s'ha proposat la incorporació d'un Portafoli de Competències Transversals. Aquesta eina busca esdevenir un instrument per a la reflexió de l'estudiantat sobre el seu procés d'aprenentatge i per a l'avanç en l'adquisició d’aquestes competències, permetent una acreditació més personalitzada i significativa. Aquest estudi es centra en fonamentar, dissenyar, implementar i avaluar aquesta eina. Concretament, es farà una revisió dels beneficis descrits de l’ús dels portafolis en la formació de professionals de la salut, es refinarà el disseny del portafoli de la FOOT amb la participació de l'estudiantat, s'analitzaran les seves percepcions sobre la utilitat i es pilotarà la seva implementació amb estudiants de primer curs, amb la finalitat de proposar millores de cara a la seva futura escalabilitat.
Este proyecto evalúa cómo los errores refractivos no corregidos afectan a la sensibilidad retiniana medida en la perimetría. La finalidad es destacar la importancia crítica de una refracción precisa para el diagnóstico y seguimiento fiable de patologías como el glaucoma.
La terapia y rehabilitación visual son estrategias de tratamiento fundamentales para disfunciones de la visión binocular y acomodativa, y para pérdida visual asociada a patología ocular, respectivamente. Tradicionalmente, los materiales utilizados en terapia visual han sido desarrollados manualmente. Sin embargo, la aparición de herramientas basadas en inteligencia artificial (IA), especialmente en el ámbito de la IA generativa y la visión computacional, ofrece nuevas posibilidades para crear materiales personalizados y adaptativos. Estas cualidades pueden favorecer la adhesión al tratamiento por parte de los pacientes.
Al Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), un centre de recerca especialitzat en enginyeria òptica i fotònica, es desenvolupa una línia de recerca centrada en la ciència d’imatge hiperespectral per a mesures espectroscòpiques d’alta precisió per a diverses aplicacions biomèdiques. En aquest àmbit, s’estan duent a terme estudis orientats en oferir noves tècniques d’imatge per a la millora del diagnòstic de malalties de fons d’ull i dermatològiques. La segmentació de les diferents estructures del fons de l’ull (vasos sanguinis, disc òptic, màcula, etc.) permetrà obtenir-ne informació aïllada i precisa sobre la seva reflectància. Les lesions de la pell seran avaluades a partir del processament d’informació tridimensional (amplada, longitud, alçada, etc.) per tal de caracteritzar tant les lesions benignes com les malignes. Tota la informació obtinguda del fons d’ull i de les lesions de la pell es farà servir per posar a punt algoritmes de deep learning amb l’objectiu de millorar el diagnòstic en aquests camps. Totes aquestes tasques s’integren en el marc de projectes de recerca europeus i nacionals (BE-LIGHT, HORIZON EUROPE, i NASMABIO, Pla Nacional) actualment conduïts pel grup de recerca implicat en aquesta proposta.
Se trabajará el tema mediante revisión bibliográfica y experimentos en el laboratorio de investigación del GOAPI
Aquest treball analitza els aspectes regulatoris, de seguretat i ètics relacionats amb l’adaptació i la dispensació de lents de contacte. Es revisa el marc normatiu europeu i espanyol que regula aquests productes sanitaris, incloent-hi la seva classificació, requisits de fabricació, comercialització i control de qualitat. També s’exploren les implicacions per a la pràctica professional de l’optometrista, destacant la importància del consentiment informat, la traçabilitat, la responsabilitat clínica i la protecció del consumidor. Finalment, s’aborda la dimensió ètica de l’exercici professional, especialment davant la venda en línia i l’autocompra de lents de contacte, tot proposant bones pràctiques per garantir la salut ocular i la seguretat dels pacients.
L’objectiu de treball és realitzar una validació clínica d’un nou instrument per al cribatge de patologies de la visió, concretament aplicat a la detecció de cataractes. Aquest sistema l’estem desenvolupant en el nostre laboratori en el marc d’un projecte finançat.
L’objectiu de treball és realitzar una validació clínica d’un nou instrument per al cribatge de patologies de la visió, concretament aplicat a la detecció de l’ull sec. Aquest sistema l’estem desenvolupant en el nostre laboratori en el marc d’un projecte finançat.
L’objectiu de treball és realitzar una validació clínica d’un nou instrument per al cribatge de patologies de la visió, concretament aplicat a la detecció del glaucoma. Aquest sistema l’estem desenvolupant en el nostre laboratori en el marc d’un projecte finançat.
L’objectiu de treball és realitzar una validació clínica d’un nou instrument per al cribatge de patologies de la visió, concretament aplicat a la detecció de la degeneració macular. Aquest sistema l’estem desenvolupant en el nostre laboratori en el marc d’un projecte finançat.
En este trabajo se realizará una comparativa entre la capacidad de detección de patología retiniana utilizando OCT estándar de 45º y OCT de ultra campo amplio de 200º.
En este trabajo se realizará una comparativa entre la capacidad de detección de patología retiniana utilizando retinografía estándar de 45º y retinografía de ultra campo amplio de 200º.
En aquest treball es portarà a terme una recerca bibliogràfica sobre l’efectivitat de la teràpia visual en la millora de les habilitats oculars en esportistes
En aquest treball es portarà a terme una recerca bibliogràfica sobre l’efectivitat de les diferents tècniques i habilitats visuals de percepció visual que poden millorar-se amb teràpia visual en esportistes de diferents disciplines.
Aquest Treball Final de Grau té com a objectiu analitzar els resultats obtinguts en un programa de cribratge visual realitzat en població preescolar, amb l’objectiu principal de determinar la prevalença d’errors refractius i disfuncions binoculars en aquesta etapa del desenvolupament. Els cribratges visuals en edats primerenques són una eina fonamental per a la detecció precoç de problemes visuals que poden interferir en el desenvolupament sensorial, motor i cognitiu dels infants. Alteracions com la miopia, la hipermetropia, l’astigmatisme o les anomalies de la binocularitat poden passar desapercebudes si no es detecten abans de l’inici de l’escolarització formal. El treball analitzarà les dades obtingudes durant el cribratge, que pot incloure proves d'agudesa visual, alineament ocular, estereòpsia i/o refracció. S’avaluarà la freqüència de cada tipus d’alteració, es valoraran diferències segons edat o sexe, i es discutiran les implicacions d’aquests resultats en la detecció i prevenció de problemes visuals. Finalment, es reflexionarà sobre la eficiència i el valor dels cribratges visuals en població preescolar, així com sobre possibles millores en els protocols i estratègies d’intervenció des de la pràctica optomètrica i la salut pública.
Les proteïnes recombinants han transformat profundament el camp de la biomedicina durant les darreres dècades. S'utilitzen actualment de forma extensa en tractaments de malalties tan diverses com la diabetis, malalties autoimmunitàries o càncer, arribant també al camp de la salut visual. Fàrmacs proteics com els anti-VEGF han canviat el pronòstic de malalties com la DMAE o la retinopatia diabètica. Alhora, noves proteïnes recombinants estan en fase d'assaig clínic o recerca preclínica i podrien ampliar encara més les opcions terapèutiques d'aquestes i altres malalties en el futur. A través d’una revisió bibliogràfica, que es podrà complementar amb entrevistes a professionals de la salut visual i la biomedicina, l'alumne podrà comprendre quin impacte tenen i poden tenir les proteïnes recombinants en patologies oculars, valorant la seva possible influència en la tasca professional dels òptics-optometristes.
En els darrers anys, la prevalença de la miopia ha augmentat de manera significativa a escala mundial, especialment entre la població jove. Diversos estudis suggereixen que els hàbits visuals i les condicions ambientals poden influir en la seva progressió. Aquest treball té com a objectiu analitzar la relació entre diferents factors ambientals —com el temps d’exposició a pantalles, les hores d’activitat a l’aire lliure, la distància i el temps dedicat a tasques de visió propera— i l’evolució de la miopia en un grup de participants durant un període determinat. Mitjançant el registre refractiu i l’administració d’un qüestionari específic sobre hàbits visuals, es pretén determinar quins factors mostren una correlació més significativa amb la progressió de la miopia i, a partir dels resultats obtinguts, elaborar recomanacions optomètriques preventives.
Aquest treball analitza i compara la normativa professional i els sistemes de gestió regulatòria del sector de l’òptica i l’optometria a Espanya, Itàlia, França i el Regne Unit. L’estudi examina la formació requerida, les competències professionals, les responsabilitats legals, el paper del director tècnic i els models de supervisió sanitària de cada país. Mitjançant una revisió documental i una comparació sistemàtica, el treball identificarà similituds i diferències entre models, detectarà bones pràctiques regulatòries i valorarà quins elements podrien ser útils per millorar la gestió professional i la qualitat assistencial en l’àmbit espanyol.
La figura del director tècnic és obligatòria en tots els establiments sanitaris d’òptica a Espanya, i comporta responsabilitats de gestió clínica, sanitàries, legals i de supervisió professional. Tot i això, l'actual formació universitària del Grau en Òptica i Optometria inclou molt poca preparació específica sobre la direcció tècnica, la normativa vigent, la gestió sanitària o les responsabilitats legals associades. Aquest treball analitza fins a quin punt les universitats espanyoles aborden la formació necessària per exercir la direcció tècnica, i estudia el paper que hi tenen els col·legis professionals i l’administració educativa i sanitària. L’objectiu és identificar mancances, comparar models formatius i proposar línies de millora que alineïn la formació amb les exigències reals de la professió.
Comparteix: